dilluns, d’agost 28, 2006

NOTICIES DELS NOSTRES AMICS DEL LLUÇANÈS

A http://notancerca.blogspot.com/2006/08/el-compte-del-drac.html podem lleguir l'estat dels nostres amics del lluçanès, que com podeu suposar no és gaire agradable.
Tot i així, aquesta planta està envoltada en una mena de misteri: apart dels efectes desagradables que tothom pot comprovar si un dia s'atreveix a anar-hi, en el següent article ens intenten desvetllar quina és la realitat d'aquesta planta http://www.naciodigital.com/opinionacional/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=33

1 Comments:

At 3:11 p. m., Anonymous Anònim said...

Gràcies a tots els que ens han fet costat. Des de la Comissió SOS LLuçanès agraïm de tot cor les moltes mostres de condol que ens fan arribar d'arreu. La trini recordava sempre amb molt d'agraïment als qui ens ajudaven, a la premsa comarcal, als amics de peñíscola, als amics de Maldà, Belianes, Agramunt....a mort traumatitzada per les pudors i el malestar que li provocava el funcionament de la planta de compostatge o el gran femer-com ella l'anomenava-no l'ha matat el càncer, l'ha matat l'impotència, la pena, la ràbia de veure el que s’està fent amb una terra com aquesta.
Amb la Trini se’n va la meva ma dreta, la que m’animava a continuar , la que em demanava que no els deixés quan jo ja no podia més, la que deia “això no es pot permetre, no tinc estudis però sé que ens matarà la merda”, la que trucava constantment a medi ambient quan havia estalviat per poder-ho fer per transmetre les queixes, la que deia “ no ho faig per mi...però i aquests nens que venen al darrera?”, per ella, perquè sé que ja no pateix , perquè fins l’últim moment em deia”com ho faré ara per ajudar-te?” , per tot el que ha patit ,això no s’acabarà aquí, som un menys però l’herencia que ens ha deixat ens donarà més empenta. Tancarem la planta i espero que sigui on sigui la Trini ho pugui veure i descansar tranquila per sempre.


qk Obradors (portaveu de la Comissió SOS Lluçanès

La Trini ens ha deixat; per tots nosaltres ha estat una gran pèrdua, un buit que ningú omplirà. La Trini era fantàstica, una veïna modèlica, una gran amiga...un gran cor. Prefereixo callar-me el que sento per aquesta mort anunciada, sols ens consola pensar que l’acompanya en aquest llarg viatge l’ estimat fill que amb 15 anys ja el va iniciar, el seu Àngel de la guarda. Abans d’emprendre aquest camí em va deixar deures i una promesa pendent de complir des del darrer dia que ens vem veure: intentar que es publiqui la última carta. Tot i la gravetat del seu estat encara tenia ànims per ajudar com fos a acabar amb aquesta maledicció que li va amargar els darrers anys de la seva existència. Sento que el seu desig no s’hagi complert : veure el tancament de la planta de Fumanya, però sigui on sigui ara té més força que quan era feble .
Àdeu Trini , et recordarem per sempre i mai et podrem agrair el molt que has lluitat per la nostra terra .


Carta des de l’hospital 2: 30/11/2006

Cada cop que parlo amb la Trini em fa una petició molt personal; que l’ajudi a escriure una nova carta .Ahir li vaig prometre que així ho faria -què vols que hi posi-?En Montilla acabava de prendre possessió, amb un discurs que tan de bo realment li sortís del cor i dui a terme tots els bons propòsits…-mira, díga-li al Montilla que no es pot ni imaginar el dolor que estic patint i que dura ja fa 6 mesos, recorda-li també que encara que no pugui demostrar qui és el culpable de que estigui així el que si es pot comprovar és que des de que funciona la planta de Fumanya el nostre ha sigut un no viure constant .No es que no estigui bé aquí, entent-me ( està ingressada a l’hospital de la Santa Creu a Vic), ahh i recalca que són el millor que hi ha aquesta gent, pensa que et donen un tracte fantàstic, són estupendes. Aquestes noies són carinyoses, amables, n’estic molt contenta , ja saps que no puc dir el mateix del que vaig sentir quan vaig ser a l’hospital general ( jo em limito a transcriure el que ella em diu), quina diferència! Vull que ho posis no escatimis res, cadascú el que li toca. Bé, doncs escrit queda un agraïment i una queixa. Estic ben cuidada, però com a casa no hi ha res. Vull estar amb la família, amb els nens. Em truquen molts veïns i tots es queixen de les pudors..tant que reso perquè s’acabi tot d’un cop. He de veure la planta tancada, no pararé fins que la tanquin. Es que no ho veuen el que estan fent? I aquells dropos que es deixen tirar la merda –perquè així m’ho fan dir- tot per quatre rals,i si nò ben gamarussos que són. No tenen perdó de Déu, quin poc seny. -Trini, estàs molt cansada, ja farem una nova carta un altra dia, no et sembla?-Potser si, però quedi clar que no els perdono el mal que ens estan fent tots plegats, no es salva ningú. Ah i de donar-li diners perquè marxi..res de res. Nosaltres vinga trucades i no ens han donat més que mals de cap i garrotades Creus que la publicaran aquesta carta?-espero que algú-altra si-doncs a veure si la gent, sobretot del lluçanès prenen consciència del que els estan fent, que això és pitjor que els purins, ja ho van dir a Lleida. Ho deixem així?-tu sabràs, jo crec que queda clar-. Doncs fins la propera.

Trini Garcia i qk.






Malauradament no hi haurà propera; aprofito per transmetre l’agraïment de la Trini a tots els mitjans de comunicació que han publicat els seus escrits durant aquests anys, tal com m’havia compromès. La resta, seguirem fent el que podrem .

 

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home